Parlem de Métodes Anticonceptius…

Actualment, eixisteixen una gran  cantitat de mètodes anticonceptius,  no solament  eixisteixen molts tipus,   si no dintre de cada tipu, múltiples opcions.
D’aixó que sigui difícil triar,  quin és el millor  per cadascú o cadascuna.
Hem de dir que qualselvol métod  tindrá  avantatges i desaventatges,  tot i que  les desaventatges,  mai superaràn las  disaventatges d’un embaràs no desitjat.
Primer hem de dir que existeixen  dos grans grups de  métodes anticonceptius.

Els hormonals i els no hormonals.

Els métodes hormonals són més segurs  si es prenen  bé. Solen produïr anovulació, i si no es produeix la ovulació és imposible que  es produeixi un embaràs.  S’han  de seguir les instruccions i ésser constants  amb el seu ús. Els efectes sistémics  de prener  hormonones, s’han minimitzat  amb les noves píldores,  a més l’industria  farmacéutica ha desarrollat una oferta important  de anticonceptius, amb perfils diferents  que prácticament n’hi han d’un per cada  tipus de dona. D’aixó que segurament un professional generalment  pot orientar  en cada  cas particular  quin podria ser el millor, fará una tria i  si alguna elecció dona algún efecte indeseable, segurament  trobará algún medicament que pugui ser utlitzat amb meyns efectes secundaris.

Depenent del métod  es poden tenir algunes avantatges, pot minvar les símptomes de les regles doloroses, si h’hi han trastorns del cicle menstrual es poden corregir,  la quantitat del sagnat i els sintomes  asociats al ciclo menstrual  disminuieixen,  i poden teneri cert efecte protector sobre  els quists d’ovari  i els quists  benignes del  pit. 
S’ha de recordar que aquests métodes hormonals,  no protegeixen de les enfermetats de  transmisió  sexual.
Els métodes hormonals que  tenen estrógens  augmenten  el risc de problemes troboembolics (aixó és  coáguls en la sang) en les dones que fumen. Aquest risc  es maillor  després dels  35 anys. (El tabac per  sí mateix augmenta el risc de trombosis). Tot se ha  de dir, que els riscos de fenòmens trombòtics sempre són  minors que els riscos  de trombosis  que ocasiona  un embaràs.

A més  de les conegudes pindoles, eixisteixen  múltiples vies d’administración,  la oral,  la més coneguda, pero N’hi han  parches,  un anell  vaginal, inyeccions, implant subdérmic  fins i tot un dispositiu intrauterí, que situarem en un lloc intermedi dintre els hormonals i els no hormonals. Les diferéncies entre una via d’administració i altre, té a veure més amb preferències individuels que amb la posibilitat d’un efecte diferent. Sí poden garantir el cumpliment o poden significar una mica més de discreció.

Recordem a més que existeix  la píndola del dia després que es fa servir com anticoncepció d’emergencia. No se hauria de fer servir com mètode regular ja que el risc de falla augmenta amb les vegadas que es fa servir.

Els métodes hormonals  que tenen sólo progestagens, porten algunes adventatjes, la dosis hormonal es minor,  i es evitan els efectes dels estrògens que en algunes dones poden ser molests o arrivar a tenir alguna complicació, como en les dones que fumen o pateixen migraynes, o las   que tinguin un risc  controlat de enfermetat embòlica.

Dels métodes no hormonals també  tenim moltes opcions,  eviten els incovenients dels efectes sistémics, dels  hormonals que en alguna  dona  amb algunes malalties podríen  ser un problema, són menys segurs,  és a dir, fallen més. Els métodes naturals tenen l’incovenient de l’autocontrol a més abans de l’orgasme  masculí es pot escapar  sufcient nombre de espermatozoids  per produir  un embaràs no desitjat.

L’eficàcia dels mètods naturals es pot augmentar fent servir  cremes espermaticides o óvuls,  però la seva confidència deixa que desitjar  són una opció per relacións esporádiques.

El preservatiu  té  la adventatja que prevé les enfermetats de transmisió sexual,  i es recomena com métod quan no estem segur del status serológic de  la parella. (Quan no la conegem prou bé). S’ha de colocar correctament per evitar accidents. Convé tenir  a má  anticocepció d’emergencia  (Píndola del dia després) si ho fem servir com métod freqüent.

Existeix a més un cup vaginal que s’omple amb una solució espermaticide no disponible en el nostre país. Requereix de cert entrenament i pot ser útil per alguna pacient específica.

El dispositiu intrauterí  és també un métod local,  no prevé  contra un tipus rar de  embarás  que es denomina  embaràs ectópic, i es pot asociar amb  trastorns menstruals i amb riscos de inflamació en la pelvis,  por el que  no és métod ideal si es tenen problemes amb la regla o  no se cuenta amb parella  estable pel risc d’infecció pelviana augmentat. A més es pot expulsar i implica un procediment d’inserció amb algú risc. La intolerància és major en pacients  que no haguin tengut fills,  por el que se hauría de informar a éstas dones que  pot ser no toleressin bé el dispositiu.

Existeixen a més els métods definitius, quirúrgics,  pel home  la vasectomia un mètod  relativament sencill  i per la  done la lligadura de trompes,  procediment que es sol fer  per laparocòpia,  i implica una  anestesia general

Hem de dir que  no éxiste un Métode que to sól sigui mmejor  que  els  altres, a la pràctica el milllor mètode ès el que millor  s’adapta a les necesitats de cada parella en particular.
Recordeu que el bon  consell d’un professional de confiaça no es pot substituir per informació llegida en la web.

Imagen tomada de  biologiadanielydayanpsicologia

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s